Dislèxia

Què és la

La dislèxia és una lentitud inesperada en el procés de descodificació lectora en comparació amb la resta d’habilitats cognitives, normalment causada per deficiències en la consciència fonològica de la persona.

 

Ho expliquem:

L’inici del nostre procés d’aprenentatge lector consisteix en associar a les diferentes lletres els sons que els corresponen (consciència fonològica). Aquest és un procés anomenat  descodificació, és a dir el procés en que passem de grafema (representació escrita de les lletres) a fonema (so atorgat a la lletra).

Una vegada coneixem l’alfabet com a conjunt d’unitats del llenguatge, els unim per formar grups més complexes, les síl·labes, que a la vegada combinem per crear paraules. La correcta i ràpida descodificació de les unitats més petites del llenguatge és bàsica per poder llegir unitats cada vegada més complexes, fins a arribar a una fluïdesa lectora que ens permeti llegir i entendre tot allò que necessitem.

Aquesta és, doncs, la via d’aprenentatge, que utilitzem quan les paraules ens són desconegudes. El lector ha d’iniciar el procés de descodificació on cada grafema serà convertit en fonema gràcies a les representacions del so i les regles de combinació d’aquests que ha après. D’aquesta manera podrà llegir la nova paraula, se li otorgarà un significat i podrà ser incorporada a l’arxiu lèxic per tal de ser llegida posteriorment per via visual. Aquesta és l’única via que ens permet llegir paraules noves i pseudoparaules (o paraules sense sentit).

És evident, però, que una vegada tenim la lectura assolida, ja no fem aquest procés de lectura lletra per lletra. Això és perquè ja hem integrat les paraules com a un tot en el nostre llenguatge i en el nostre arxiu lèxic (és a dir, de representacions de paraules).

Una vegada arribats en aquest punt, si en observar una paraula la idetifiguem com a coneguda, activem el que s’anomena via consolidada, en la qual a través del dibuix de les lletres s’accedeix a l’arxiu lèxic que ens permet llegir la paraula de forma visual sense procés de descodificació. Aquesta via només ens servirà amb paraules ja adquirides prèviament pel lector. Evidentment, aquesta via és molt més ràpida que l’anterior, i ens permet llegir a velocitats adequades una vegada tenim la major part del lèxic d’un idioma assimilat.

Quins indicadors pot tenir?

Hi ha diversos indicis/fets en el dia a dia de qualsevol lector que ens poden fer pensar en una possible dificultat de descodificació lectora.

  • Moltes faltes d’ortografia
  • Poca motivació cap a la lectura
  • Bon raonament matemàtic però dificultat de comprensió de l’enunciat dels problemes
  • Poca atenció a l’aula (especialment en matèries on la lectura és part important)
  • S’entrebanquen al llegir
  • Dificultat per respectar signes de puntuació en la lectura
  • Ometen o afegeixen lletres al llegir
  • Canvien paraules d’un text per altres similars o del mateix grup semàntic
  • Dificultat per prendre apunts

A l’hora d’intervenir en aquestes dificultats és important verificar que, en cas que s’observi algun d’aquests indicadors, ens assegurem que efectivament provenem de problemes de descodificació lectora, i no d’alguna altra de les possibles afectacions que hi poden haver en l’aprenentatge d’un infant.

Què comporta la dislèxia?

Els nens i nenes que es troben per sota del percentil 30 en descodificació presenten dificultats importants per llegir i comprendre correctament el material escolar.

Aquests infants passen moltes hores a classe, la majoria de les quals no aprofiten, tot i el seu esforç i dedicació, que normalment són molt més grans que els dels seus companys però que no es veu premiat per progressos rellevants a l’escola. Això comporta, primer, un sentiment d’incomprensió davant d’aquest fet, i després de frustració i desmotivació escolar,  afectació en l’autoestima del nen, sensació de que per molt que s’esforci no millora mai i que no hi ha res a fer.

Aquests dos fets porten a problemes de rendiment acadèmic, desafecció i desànim a l’escola i molta preocupació a la família.

Què es pot fer?

La descodificació lectora és un procés que pot ser entrenat. El cervell és un òrgan amb una plasticitat i una adaptabilitat increïbles, i, encara que a alguns puguin tenir dificultats en certes connexions neuronals per fer dur a terme el procés de descodificació, en gairebé la totalitat dels casos hi ha formes de buscar altres camins neuronals que puguin fer les mateixes funcions.

Això s’aconsegueix fent un treball específic i constant en l’àrea que tenim afectada. Aquest fet es porta a terme fent exercicis específics i molt constants (diaris, si pot ser) de dificultat progressiva en aquell procés que tenim afectat per tal de que el cervell vagi reconduïnt connexions neuronals  per tal de fer aquests processos de forma automàtica. En el cas de la dislèxia, aquest procés és la correcta identificació grafema-fonema. Es comença en descodificació de les unitats de lectura més petites (les lletres), per passar de forma gradual a les síl·labes i seguidament a la lectura de paraules cada vegada més complexes.

Els estudis demostren que en altres països actualment hi ha intervencions d’aquestes característiques que aconsegueixen un percentatge molt alt d’èxit (és a dir, que l’infant arribi a llegir en el nivell mitjà del seu grup d’edat) i a més a més, tothom qui segueix una intervenció d’aquestes característiques millora en la seva capacitat lectora.
Aquestes intervencions es basen en el treball diari per part de l’infant i dels pares, així que en la majoria de casos ha d’anar acompanyat del recolzament psicològic i el guiatge per part d’un professional en psicologia, que s’assegura que el procediment progressa adequadament i que es compleixen els objectius que es tenien marcats. A més a més, aquestes intervencions són adaptades a l’infant en el sentit que es monitoritza diàriament el progrés i en funció de com sigui aquest es prepara el treball futur.